Edifici de la Federació Obrera
 | ||||
|---|---|---|---|---|
 | ||||
| Dades | ||||
| Tipus | edifici | |||
| Arquitecte | Cèsar Martinell i Brunet | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | Modernisme | |||
| Ubicació geogràfica | ||||
| Estat | Espanya | |||
| Autonomia | Catalunya | |||
| Vegueria | Àmbit Metropolità de Barcelona | |||
| Comarca | Baix Llobregat | |||
| Municipi | Molins de Rei | |||
| Localització | C. Mossèn Jacint Verdaguer, 48. Molins de Rei (Baix Llobregat) | |||
| ||||
| BCIL | ||||
| Data | 02/11/2007 | |||
| Identificador | IPAC: 18647 | |||
 | ||||
L'Edifici de la Federació Obrera (popularment coneguda com la Fede) és un edifici del municipi de Molins de Rei protegit com a bé cultural d'interès local. L'entitat, creada amb el nom de Federació Local de Societats Obreres de Molins de Rei, va ser fundada l'any 1915 però l'edifici és de l'any 1922. L'exterior, d'obra vista, presenta elements que denoten la influència que exercí el modernisme en l'obra de Cèsar Martinell. Destaca especialment el balcó central, de formes gaudinianes.
Descripció[modifica]
Edifici de dos pisos dividit en tres cossos verticals separats per finestres allargades que recorren la façana verticalment. La planta baixa del cos central consta de porta d'accés amb una finestra trilobada a cada costat i separades de la porta per una columna amb capitell floral. Al primer pis destaca la tribuna amb cúpula parabòlica, que queda ressaltada pel balcó que fa de marquesina, així com el carener central que sobrepuja esglaonadament. El cossos laterals són simètrics, a la planta baixa destaca un gran finestral i al primer pis una finestra amb balconada.[1]
Història[modifica]
La Federació Local de Societats Obreres de Molins de Rei es va constituir l'any 1915, fruit de la unió de tres societats: la Llar Obrera, l'Aliança d'Obrers Paletes i la Societat d'Agricultors. L'any 1918 l'entitat va passar a dir-se Federació Obrera de Molins de Rei. Els objectius de la societat eren la unitat dels obrers progressistes al voltant de principis com la instrucció, la solidaritat, el treball i la justícia. A més, les persones afiliades gaudien d'un sistema de suport mutualista.[2]
El paper de la Federació Obrera en la vida local va créixer alhora que el nombre dels seus membres i els serveis que els prestava: sala-cafè, cuina, biblioteca, forn de pa, billars, sala d'espectacles... Això va motivar que l'any 1921 s'encarregués el projecte d'una seu social a l'arquitecte modernista Cèsar Martinell i Brunet. L'edifici va ser inaugurat l’any 1922 durant la Festa Major.[2]
El període de la dictadura de Primo de Rivera va implicar una aturada del procés d'expansió de la Federació Obrera, però les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931 van veure l'inici d’un nou procés de recuperació. Malgrat haver-se declarat com una associació apolítica, la Federació Obrera va decidir presentar una llista de candidats a aquells comicis i aquesta candidatura en va resultar guanyadora, fet que es va repetir en les convocatòries successives.[2]
L'any 1936, en esclatar la Guerra Civil, la Comissió del Govern de la Federació Obrera, juntament amb la Junta Directiva de la secció de Molins de Rei de la Unió Socialista de Catalunya, decideixen per unanimitat constituir la Federació Obrera com a Casal Socialista i adherir-se al PSUC. Malgrat les dificultats la societat continuarà desenvolupant les tasques de mutualitat.[2]
En acabar la guerra, la dictadura franquista va confiscar l'edifici de la Federació Obrera, que va passar a denominar-se El Hogar del Productor; posteriorment, l'any 1943 s'hi van instal·lar les dependències de la Central Nacional Sindicalista, l'anomenat Sindicat Vertical, que perdurarà fins a l'arribada de la democràcia.[2]
A partir de 1977 s'inicia el procés de reclamació de la devolució de l'edifici al govern de l'Estat que es féu efectiva el dia 4 de desembre de 1997 amb la cessió definitiva i gratuïta de la Federació Obrera a l'Associació Obrera i aquesta, al seu torn, a l'Ajuntament de Molins de Rei, que passava a ser-ne el propietari, tot comprometent-se a donar-li un ús social.[2]
Sant Miquel de Molins de Rei
| ||||
|---|---|---|---|---|
 | ||||
| Dades | ||||
| Tipus | església | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | Monumentalisme Academicista | |||
| Ubicació geogràfica | ||||
| Estat | Espanya | |||
| Autonomia | Catalunya | |||
| Vegueria | Àmbit Metropolità de Barcelona | |||
| Comarca | Baix Llobregat | |||
| Municipi | Molins de Rei | |||
| Localització | Pl. de l'Església. Molins de Rei (Baix Llobregat) | |||
| ||||
| IPA | ||||
| Identificador | IPAC: 18620 | |||
| ||||
L'església de Sant Miquel es localitza al municipi de Molins de Rei (Baix Llobregat). La parròquia de Sant Miquel té el seu origen en una primera capella, dedicada ja a l'arcàngel, documentada l'any 1209, poc després de constituir-se el primer nucli de població a Molins de Rei. Era una capella romànica, depenent de Santa Creu d'Olorda, que va ser successivament reformada i ampliada.[1]
Erigida parròquia independent l'any 1824, entre els anys 1850 i 1870 es construeix un nou temple, enderrocat totalment l'any 1936. L'església actual és totalment de nova construcció a partir de l'any 1940 i es troba en la mateixa ubicació que les dues anteriors construccions històriques de l'església.[1]
Contingut
Descripció[modifica]
L'església és formada per tres naus, separades per parelles de dues columnes; la central, més alta, es cobreix amb volta semiel·líptica. És capçada per un absis semicircular al qual s'accedeix per un transsepteamb cúpula sobre el creuer. Té un campanar de gran alçada i, exteriorment, està coberta amb pedra artificial. S'han de destacar els mosaics de l'interior, obra de Santiago Padrós i Elías, els quals recobreixen la conca absidial.[1]
Història[modifica]
Església primigènia[modifica]
La capella estava situada al mateix lloc que l'església que es va construir al segle XIX i que l'actual. D'estil Romànic presentava una nau de 20 metres de llargada i l'absis 4 metres de profunditat.[2]
Els seus orígens daten de l'any 1209, com a capella aixecada pel comte rei Pere el Catòlic, posada sota l'advocació de Sant Miquel Arcàngel, el bisbe Pere, el 7 de juny del mateix any de 1209, va donar llicència per a celebrar. Consta que al costat d'aquesta, hi havia, el cementiri. Aquesta primitiva capella fou ampliada i reformada al segle XVI. Segons la documentació conservada, el 13 de març de 1526 es va encarregar un retaule per l'altar major de l'església de Sant Miquel a Bernat Batlle, mestre imaginer fuster i entallador de fusta, natural de Vilafrancha del Penades. En la visita pastoral del 14 de desembre de 1574, es troba la primera referència d'un retaule situat a l'altar major, al centre del qual figura Sant Miquel de bulto (escultura), segurament feia dues dècades que ja l'hi havien situat, però no se'n feia constar l'existència.[2]
Segona església[modifica]
Entre els anys 1850 i 1870, fou, construïda una església nova. D'estil renaixentista i tenia dos campanars de forma quadrangular, un a cada costat de la façana. Feia 36 metres de llarg per 23 d'ample. Estava formada per tres naus; el sostre era de volta i les separacions eren fetes amb pilars.[2]
L'església totalment acabada, excepte ambdós campanars, va ésser beneïda pel bisbe Antoni Palau i Térmens el dia de Sant Miquel de l'any 1860.
L'altar major, d'uns nou metres, estava aixecat quatre graons de la nau central, era de fusta i d'estil renaixentista. En el centre d'aquest hi havia el sagrari gran, en el qual el pintor molinenc Miquel Carbonell va pintar a l'oli un quadre del Sagrat Cor, considerat, artísticament una obra valuosa.[2]
El dilluns 20 de juliol de 1936, va començar l'enderroc d'aquesta segona església (com també la de Sant Bartomeu de la Quadra; la de Santa Creu d'Olorda va ser cremada i malmesa però no s’enderrocà). L'església fou enderrocada pedra a pedra durant els mesos de juliol, agost i setembre del 1936.
Un cop acabada la guerra l'11 de maig de 1939 es va convocar una reunió a l'Ajuntament per tal de constituir un patronat que dugués a terme la construcció d'una nova església.[2]
L'església actual[modifica]
El projecte és obra de l'arquitecte municipal Joan Gumà i Cuevas.
La planta de la nau central, juntament amb l'absis, fa 46,50 m de llargària i 11 d'amplària, i té una alçada de 13,5 m. El creuer fa 24,8 m d'amplària per 12 de profunditat; la cúpula de forma hemisfèrica, fa 12 m d'amplada i 7,5 d'alçada; el semicercle de l'absis fa 9,45 m. El campanar arriba als 40 m d'alçada amb un cos de 6,5 x 6,5 m.[2]
L'obra s'inicià l'1 d'octubre de 1940. EL 7 de juny de 1942 s'inaugurà de l'església fins al creuer. El desembre de 1943, era col·locada la bandera sobre el cimbori. El 1944 es va emprendre la construcció del presbiteri, la capella del Santíssim la sagristia i el campanar. Finalment el dia de Corpus de 1945 es va procedir a la inauguració de la totalitat del temple (si bé hi faltaven la pavimentació, alguns arrebossats, vitralls, etc.) amb un ofici pontifical celebrat pel bisbe Gregorio Modrego.[2]
Decoració[modifica]
La decoració de l'església fou confiada a Santiago Padrós i Elías, qui hi va emprar el procediment de mosaic en petites tessel·les vitrificades. durant la festa Major (29 de setembre) de 1951 ja era completada la decoració de l'altar major.
A la paret superior de l'absis s'hi representa l'arcàngel Sant Miquel. Als seus costats, diverses imatges de figures humanes, algunes corresponents a personatges reals de l'època, representants de l'Església de la terra (a la dreta, sota la imatge del Vaticà) i de l'Església del cel (a l'esquerra, sota la imatge de Jerusalem). A la volta de l'arc hi ha els símbols dels 7 sagraments. També segueix la mateixa decoració la cúpula i els 4 àngels que sembla que la sostinguin.
Santiago Padrós també va fer la decoració de la capella del Santíssim amb el mateix procediment.
Vitralls[modifica]
L'arquitecte Gumà, en fer el projecte d'aquesta església, va preveure nou grans vitralls, cada un de 5 m d'alt per 1,25 d'ample, resseguint l'absis de l'altar major, Aquests foren dissenyats i construïts per la vidrieria artística Bonet de Barcelona. En el central hi ha la figura de Crist Rei. A la seva dreta, els evangelistes: Joan, Marc, Lluc i Mateu. A l'esquerra, representant l'Antic Testament: Moisès, Abraham, David i Elies. En una subdivisió de cada vitrall, al peu, hi figuren els respectius símbols.
A la cúpula, hi ha 24 vitralls, cada un de 2 m d'alt per 1 m d'ample. Hi ha representats els patrons de diferents gremis de la vila, que els van pagar, acompanyats de dos àngels a cada costat del sant. En el vitrall central hi ha la Mare de Déu de Montserrat. Iniciant el recorregut per la seva dreta, segueixen St. Honorat, St. Albert el Gran, Sta. Maria Magdalena, St. Jordi, St. Carles Borromeu, St. Cristòfol i St. Eloi. Foren dissenyats i construïts per la casa Granell, de Barcelona.
Els vitralls col·locats al damunt de la porta d'entrada posterior del temple, al costat del presbiteri, tenen al central la figura del Bon Pastor, a la seva dreta la parròquia veïna de Sant Bartomeu de la Quadra i a la seva esquerra la de Santa Creu d'Olorda, església mare de la de Molins de Rei. Van ser dissenyats per Jaume Mercader-Miret (Vilafranca 1914), i obrats a la vidrieria artística Bonet, de Barcelona.
Per la Candelera de 1993 foren instal·lats 3 nous vitralls artístics al parament esquerre del creuer, a la façana de ponent, sobre la capella del Santíssim, també de Jaume Mercader-Miret i obrats en els tallers Bonet, de Barcelona.
Sobre l'entrada principal de l'església, dalt del cor, hi ha els tres vitralls de Santa Cecília, dissenyats per Jaume Mercader-Miret i construïts pels tallers Bonet. Es van inaugurar el dia de Sant Miquel de 2007.
La resta dels vitralls presents en els altars laterals són detallats en fer esment d'aquests.
La sagristia[modifica]
Les parets de la sagristia estan decorades al fresc. Són obra del pintor Joan Parés, notable pintor de família molinenca.
Altars Laterals[modifica]
La distribució dels altars és de la manera següent, començant des de l'altar major i al costat esquerre des de l'entrada del temple:
Altar de la Mare de Déu del Roser (1959) amb tres vitralls que simbolitzen els tres misteris del Rosari dissenyats i construïts pels tallers Granell.
Altar de Sant Antoni Abat (1953) presenta tres vitralls que es varen construir durant el primer trimestre de 1995, i són d'en Jaume Mercader-Miret. En els laterals hi ha les imatges de St. Antoni M. Claret i Sta. Llúcia.
Altar de Sant Antoni de Pàdua (1947) En els laterals hi ha les imatges de St. Josep Oriol i St. Vicenç de Paül. Hi ha els tres vitralls amb la decoració apropiada, que van ésser dissenyats per Ramon Rogent i Parés i construïts per la vidrieria artística Bonet.
L'últim altar que està al costat de la sortida lateral del temple, és el que es va instal·lar a la sala d'actes de la Joventut Catòlica quan es va utilitzar com església provisional acabada la guerra.
Al costat dret, al creuer, hi ha l'Altar de la Puríssima, amb tres magnífics vitralls, els més grans del temple, dissenyats per Jaume Mercader-Miret i obrats en els tallers Bonet, de Barcelona. Foren inaugurats el dia da Sant Miquel de l'any 2000. Representen la cita del llibre de l'Apocalipsi (capítol 12, verset 1).
Estació de Molins de Rei
Aquest article podria incomplir els criteris generals d'admissibilitat.
Molins de Rei
Informació general Zona tarifària 2B Adreça Plaça de l'Estació Municipi Molins de Rei, Baix Llobregat (Espanya) Serveis 
Passatgers 1.093.000 pers./any Línies i serveis Línies: 
Rodalies Renfe 
41° 24′ 36″ N, 2° 01′ 15″ ECoord.: 41° 24′ 36″ N, 2° 01′ 15″ E (mapa)
Dades (Edifici) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya Identificador 18637
[mostra]
Mapa sinòptic línia R1
[mostra]
Mapa sinòptic línia R4
Molins de Rei és una estació de ferrocarril propietat d'adif situada a la població de Molins de Rei a la comarca del Baix Llobregat. L'estació es troba a la línia Barcelona-Martorell-Vilafranca-Tarragona per on circulen trens de la línia R1 i R4 de Rodalies de Catalunya operat per Renfe Operadora. La majoria dels trens de la línia R1 finalitzen a l'Hospitalet de Llobregat i la resta en aquesta estació.
Aquesta estació de la línia de Martorell o Vilafranca va entrar en servei l'any 1854 quan es va obrir el primer tram de la línia entre l'antiga estació de plaça de Catalunya i Molins de Rei, dos anys més tard la línia es va ampliar fins a una estació provisional a Martorell.[1]
Actualment l'edifici de l'estació de Molins de Rei és, juntament amb els de Sant Feliu de Llobregat i de Cornellà, el més antic de Catalunya i d'Espanya que es conserva dels inicis del ferrocarril.
|
Aquest article podria incomplir els criteris generals d'admissibilitat.
|
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Molins de Rei és una estació de ferrocarril propietat d'adif situada a la població de Molins de Rei a la comarca del Baix Llobregat. L'estació es troba a la línia Barcelona-Martorell-Vilafranca-Tarragona per on circulen trens de la línia R1 i R4 de Rodalies de Catalunya operat per Renfe Operadora. La majoria dels trens de la línia R1 finalitzen a l'Hospitalet de Llobregat i la resta en aquesta estació.
Aquesta estació de la línia de Martorell o Vilafranca va entrar en servei l'any 1854 quan es va obrir el primer tram de la línia entre l'antiga estació de plaça de Catalunya i Molins de Rei, dos anys més tard la línia es va ampliar fins a una estació provisional a Martorell.[1]
Actualment l'edifici de l'estació de Molins de Rei és, juntament amb els de Sant Feliu de Llobregat i de Cornellà, el més antic de Catalunya i d'Espanya que es conserva dels inicis del ferrocarril.
Contingut
Serveis ferroviaris[modifica]
Serveis de rodalia de BarcelonaProcedència/Destinació < Línia > Procedència/Destinació terminal 
Sant Feliu de Llobregat Mataró Sant Vicenç de Calders
Vilafranca del Penedès
Martorell El Papiol 
Terrassa
Manresa
| Serveis de rodalia de Barcelona | ||||
| Procedència/Destinació | < | Línia | > | Procedència/Destinació |
|---|---|---|---|---|
| terminal | | Sant Feliu de Llobregat | Mataró | |
| Sant Vicenç de Calders Vilafranca del Penedès Martorell | El Papiol | | Terrassa Manresa | |
Edifici[modifica]
L'edifici de l'estació és neoclàssic d'una sola planta. La seva estructura és simètrica: a la part central es troba l'entrada principal, sobre uns graons, formada per un pòrtic amb 4 columnes d'estil dòric i rematada per un frontó amb rosetó al mig. A banda i banda, hi ha una portada emmarcada per volutes.[3]
La part superior de l'edifici està cornada per un terrat amb barana de pedra. Tota la façana, pintada, alterna els colors blanc i vermell (anteriorment crema). L'interior està distribuït en grans espais i petites habitacions en funció de la seva finalitat.[3]
L'edifici de l'estació és neoclàssic d'una sola planta. La seva estructura és simètrica: a la part central es troba l'entrada principal, sobre uns graons, formada per un pòrtic amb 4 columnes d'estil dòric i rematada per un frontó amb rosetó al mig. A banda i banda, hi ha una portada emmarcada per volutes.[3]
La part superior de l'edifici està cornada per un terrat amb barana de pedra. Tota la façana, pintada, alterna els colors blanc i vermell (anteriorment crema). L'interior està distribuït en grans espais i petites habitacions en funció de la seva finalitat.[3]
Tarifació[modifica]
Aquesta estació esta dins de la tarifa plana de l’àrea metropolitana de Barcelona, qualsevol trajecte entre dos dels municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona es comptarà com a zona 1.
Aquesta estació esta dins de la tarifa plana de l’àrea metropolitana de Barcelona, qualsevol trajecte entre dos dels municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona es comptarà com a zona 1.
Galeria d'imatges
Castillo de Castellciuró
| Castillo de Castellciuró | ||
|---|---|---|
Muro del castillo
| ||
| Localización | Molins de Rey, Barcelona España | |
| Tipo | Castillo | |
| Coordenadas | 41°24′44″N 2°01′51″ECoordenadas: 41°24′44″N 2°01′51″E (mapa) | |
| Época de construcción | Siglo XI | |
| Materiales de construcción | Piedra | |
| Estado de conservación | En ruinas | |
| Propietario | Lluís Vila | |
| Catalogación | Bien de Interés Cultural 8 de noviembre de 1988 RI-51-0005544 | |
Castellciuró es un castillo ubicado en el municipio de Molins de Rei, en el Bajo Llobregat, en la sierra de Collserola, muy cerca de la ermita de Santa Cruz de Olorde y del Puig de Olorda. Actualmente se encuentra en ruinas, aunque estas han sido restauradas, y también hace la función de mirador.
Documentado en 1066, la parte más antigua de los restos de este castillo es un muro en opus spicatum (obra de piedras inclinadas, alternando el sentido de la inclinación en cada hilada) muy bien construido, que podrían ser de origen visigótico ( siglo VIII)1 o prerrománico (siglo X)2 y fueron destruidas sobre el año 985 por las hordas sarracenas de Almanzor. De sus restos escasas destacan un par de muros y una cisterna enclavada en la roca.1
El castillo fue construido donde estaba la torre de Guadallo (mencionada en el año 998), a 155 metros de altura y en un lugar bastante estratégico. Está situado en el cerro más occidental del ramal que sale de la colina de Can Ribes unido, y a muy poca distancia, con el Puig de Olorda. Esta situación hace que tenga una buena perspectiva del curso del río Llobregat y de la villa de Molins de Rey. Fue concedido a los hospitalarios en el siglo XII según consta en un documento de 1162 en lo que es conocido como «Cidró». En 1202 era propiedad de la Orden del Temple.
Un siglo después el castillo pasaría al dominio directo del rey Jaime II. En 1320, el soberano concedió permiso a Simón des Llor (de Lauro) para edificar un nuevo castillo en el lugar, y en 1332 Molins de Rey y el lugar de Ciuró fueron vendidos por 10 000 sueldos. En 1632, «Molins de Rey» y «Santa Creu d'Olorda» constan como lugares de propiedad de la condesa Benavent, si bien entonces el castillo ya debía encontrarse en muy mal estado de conservación. El actual propietario es el señor Lluís Vila, vecino de Molins de Rei.3
Palau dels Requesens (Molins de Rei)
| ||||
|---|---|---|---|---|
 | ||||
| Dades | ||||
| Tipus | edifici i monument | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | Gòtic, obra popular | |||
| Ubicació geogràfica | ||||
| Estat | Espanya | |||
| Autonomia | Catalunya | |||
| Vegueria | Àmbit Metropolità de Barcelona | |||
| Comarca | Baix Llobregat | |||
| Municipi | Molins de Rei | |||
| Localització | Molins de Rei (Baix Llobregat) | |||
| ||||
| BCIN | ||||
| Identificador | BCIN: 1050-MH BIC: RI-51-0002352 IPAC: 1152 | |||
| IPA | ||||
| Can Mateu de la Creu | ||||
| Identificador | IPAC: 18624 | |||
| ||||
Palau de Requesens fou un Palau del municipi de Molins de Rei (Baix Llobregat) declarat bé cultural d'interès nacional. El Palau fou manat construir per Galceran de Requesens i de Santacoloma a mitjans del segle XV. Tot i que la residència oficial de la Família Requesens fou el Palau Reial Menor de Barcelona, aquests passaven llargues temporades, especialment durant la primavera i estiu, residint en el palau de Molins de Rei. La situació i les comoditats que oferia li van permetre hostatjar reis, prínceps i altres personalitats rellevants.[1]
Descripció[modifica]
El palau de Requesens no es conserva però encara queden alguns vestigis que actualment es destinen a Magatzems, tallers metal·lúrgics o soterranis per a magatzem.
La façana principal es situaria en l'actual carrer Rafael Casanova. Gràcies a una cantonada perfectament conservada, es pot dir que el palau feia aproximadament 12 metres d'alçada. Els carreus són d'una pedra vermellosa i es redueixen de dimensions a mesura que guanyen alçada. La façana feia uns 30 metres d'amplada sense comptar l'espai denominat "capella" que queda a la part dreta. En aquesta, a l'alçada del primer pis, hi ha 5 finestres i al segon pis 4 finestres que es corresponen amb les inferiors.[2]
La "capella" estava possiblement més elevada que la resta de l'edifici i tindria uns esglaons (que actualment no són visibles) davant de la porta, que és d'arc conopial.[2]
A continuació de la capella, cap a l'esquerra de la façana, s'obren dos arcs rebaixats; per la part exterior són dos arcs superposats i a l'interior són tres. A la clau tenen un escut, un d'ells (encara i situ) no se sap a qui pertany, però l'altre (conservat al Museu Municipal de Molins de Rei) pertany a la família Requesens. El primer arc correspon a la sala contigua a la capella i s'hi comunica per una porta; en aquesta sala són visibles uns arrencaments de nervis a les cantonades on encara es poden veure uns relleus humans molt desgastats. A continuació dels arcs es conserva la llinda d'una porta o d'un gran finestral i a continuació un portal d'accés a una espaiosa nau de 7,70 metres d'amplada, 19 metres de llargada i 6 metres d'alçada. Aquesta nau està coberta per una volta sustentada per tres arcs rebaixats i al final hi ha una volta de creueria amb nervis construïts amb totxos i sense clau central. Al final d'aquesta sala un mur amaga dos cups de forma octogonal irregulars, de 2 metres d'amplada i 2,50 metres d'alçada. De la part central d'aquesta nau, a mà dreta, surt un passadís amb volta d'arc ogival.[2]
Entre els plànols conservats en el fons de l'arxiu del Palau Requesens[n. 1] s'han localitzat plànols vers la finca i el palau datats entre els segles XVIII i XIX. Vers l'edifici del palau se n'han localitzat cinc que corresponen a projectes previs a la parcel·lació d'aquest : dos corresponen a la planta i els tres restants als pisos superiors.[4]
Les parets mestres defineixen una planta trapezoïdal que ofereix una organització de l'espai a través de mòduls. Un rectangle central organitza al seu entom les altres dependències. Potser aquest espai podria identificar-se amb un pati interior. A la planta baixa s'hi accedeix des de la façana que dóna al carrer Rafel de Casanova alhora que comunica amb els pisos superiors per mitjà d'escales. Un dels plànols d'aquesta planta, més meticulós amb els detalls, reflecteix un espai rectangular que s'identifica amb el cub més antic (restes del celler dels Desllor) i en un dels vèrtexs del trapezi s'hi reflecteixen altres cubs de factura més moderna.[4]
La primera planta o planta noble, s'obra a l'exterior des de la façana orientada a l'est. En el plànol estan marcades diferents escales que comuniquen amb el pis inferior i superior. En alguns d'aquest plànols s'aprecien dibuixades les línies, que marquen les parcel·lacions, sobreposades a l'estructura preexistent. En aquests documents les mesures del palau vénen donades amb pams de Barcelona.[4]
Pel que fa als dibuixos de la finca, en un dels esbossos es mostren els límits de la parcel·la del palau definint un triangle amb els carrers que aquí s'anomenen de la Baixada del Nunci, de Baix o Inferior i Superior o de Dalt. L'altre esbós ofereix el traç del triangle del predi i com en el dibuix anterior, el terreny i el palau s'han parcel·lat, però a més està numerat i s'hi fan constar els noms dels que posseeixen les parcel·les que s'obren al carrer Alfons II d'Aragó.[4]
El palau apareix força ben delimitat i cal destacar que l'edifici té un perímetre molt més gran del que en l'actualitat es considera l'edifici del palau, arribant, com es pot constatar en el plànol, a doblar les mesures. En aquesta zona, actualment ocupada per construccions modernes, s'aprecien unes edificacions situades a l'entorn d'un espai obert i altres annexes. També hi consten dos accessos a l'exterior, un obert al carrer Alfons II d'Aragó i l'altre orientat cap a l'est. L'edifici que podríem anomenar principal del palau comunica amb aquesta part a nivell de la planta noble. Tant en el cas del palau com el predi cal tenir present, que aquests plànols i dibuixos són d'una cronologia molt avançada i que aquests molt possiblement podien haver estat molt més amplis.[4]
Tan desconegut com el palau és l'espai que conformava el terreny tancat que li pertanyia. Actualment poc sabem de les dimensions precises de la finca i els accessos amb què comptava. J.M. Riera la situa entre els actuals carrers: Boters, la pujada de la Font, Ignasi lglésias, l'antic camí de les Eres (o camí de Santa Creu), l'hort de can Roca, la Plaça de la Creu i el carrer Rafael de Casanova quan era camí Reial. El palau es situava, respecte a la vila històrica, en un dels seus extrems, al final del carrer de Dalt (carrer Major o Alfons II d'Aragó), referint-se a la zona compresa entra la plaça de la vila i el carrer boters. La prolongació del carrer Major fins a la plaça de la Creu es produeix a finals segle XVIII i inicis del segle XIX fruit de les vendes dels terrenys del predi per part dels hereus dels Requesens.[4]
Junt amb la incertesa de les dimensions exactes del predi també se'n desconeix el nombre i la localització de les entrades a aquest. Una d'aquestes entrades s'ha volgut situar a Can Mateu de la Creu, a l'actual plaça de la Creu, donada la presència en aquesta casa d'un escut en el llinda de pedra que actualment és irreconeixible però que s'atribueix que és l'escut dels Requesens. Can mateu de la Creu[5] és considerada part de les construccions del predi i porta d'entrada al jardí del palau si bé es desconeix si el portal un cop urbanitzada la zona s'adaptà a la casa o bé fou un portal recuperat i incorporat.[4]
Història
Sant Pere del Romaní
| ||||
|---|---|---|---|---|
 | ||||
| Dades | ||||
| Tipus | ermita i torre de defensa | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | Romànic | |||
| Ubicació geogràfica | ||||
| Estat | Espanya | |||
| Autonomia | Catalunya | |||
| Vegueria | Àmbit Metropolità de Barcelona | |||
| Comarca | Baix Llobregat | |||
| Municipi | Molins de Rei | |||
| Localització | C. de la Riera de Bonet, ctra. N-II, km 609,1. Molins de Rei (Baix Llobregat) | |||
| ||||
| BCIN | ||||
| Identificador | BCIN: 1049-MH BIC: RI-51-0005545 IPAC: 1151 | |||
| ||||
Sant Pere del Romaní, o Sant Pere Romaní, és una ermita romànica declarada bé cultural d'interès nacional,[1] situada al terme de Molins de Rei, prop del poble, al vessant oest de la Serra de Collserola. Fou construïda el segle XI, es té constància de la seva existència l'any 1001 essent part de la parròquia de Santa Creu d'Olorda. L'edificació principal data del segle XII i ha estat modificada en diverses ocasions[2] La capella és edificada sobre un dels turons del voltant de la muntanya d'Olorda a uns 100 metres d'alçada. Els camins per anar a l'ermita són poc visibles: des de Molins de Rei es pot accedir seguint un corriol que trobem a final del carrer de la Riera de Bonet. Una altra possibilitat és la de seguir l'anomenat Camí de Can Capellans (localitzat al km. 609,100 de la carretera nacional II).
Arquitectura[modifica]
La capella és un petit edifici d'una sola nau rectangular amb absis semicircular sense arcuacions, de capçalera, i la porta orientada cap a l'oest. Vers el segle XVI es va construir una torre de guaita o de senyals adossada al lateral dret, anomenada Torre de Sant Pere Romaní, i un mas anomenat Mas Moriscot, construït al seu voltant. El 1949 l'ermita i la torre van ser declarats com a Bé Cultural d'Interès Nacional.
El mas, fou enderrocat a principis del segle XX i la torre, continua al costat de l'ermita. A la segona meitat del segle XX, s'hi van fer algunes obres de conservació no gaire afortunades.
Ermita[modifica]
L'ermita d'estil romànic presenta indicis d'un possible origen preromànic. Encarada est-oest, és d'una sola nau i amb absis al cantó est. Les parets són de maçoneria, amb pedra i morter d'un gruix d'un metre i carreus de mida diversa a les cantonades[3]
L'absis presenta la mateixa estructura de maçoneria, amb parets exteriors llises i una finestreta d'esqueixada doble al centre. No està lligat al cos de l'ermita. La pavimentació, molt malmesa, és a base de rajoles de ceràmica d'època recent. En el presbiteri hi ha una petita elevació pavimentada igual. El terra possiblement fou rebaixat uns 60 cm, ja que es veu la roca natural retallada i un recalç perimetral de trossos de totxo i pedra.[3]
El sostre és de volta de canó, amb senyals de les canyes utilitzades en el procés de construcció.
Torre[modifica]
Adossada al mur de migdia de l'església hi ha una antiga torre de guaita, de planta quadrada semiromboïdal, parets de 55 cm de gruix i uns 12 m d'alçada. Segurament és del segle XVI, època en què l'ermita va ésser envoltada de diverses construccions que configuren l'anomenat Mas Moriscot.[3]
La torre fou modificada a mitjan segle XIX per entrar a formar part de la línia militar de telegrafia òptica de Barcelona a Lleida, que funcionà entre 1848 a 1862. Aquesta línia s'iniciava al castell de Montjuïc. La torre de Sant Pere Romaní era precedida per la torre de Sant Pere Màrtir i a continuació hi havia la torre de Castellbisbal.[4][5]
Història[modifica]
El lloc on s'alça apareix nomenat en textos del segle X fins al XIII amb el topònim de Dudisme (o Duodecimo), dit nom sembla referit a un punt de la via cap a Barcelona que en distava 12 milles,[6] tot i que aquest sembla referir-se inicialment a un ampli territori.[N 1]
L'any 1001 és citat un oratori a Dudisme, el qual és identificat amb la capella.[7] Aquest és una donació que fan el prevere Baldofred i la dona Chillio a Sant Pere de Roma, tot reservant-se l'usdefruit per a ells i els seus descendents, sols amb l'obligació de pagar cinc sous a l'any a la Santa Seu. El 1032 la capella apareix citada ja amb la seva advocació (Sant Pere) en el jurament d'un testament.[8][9]
El 1038 és documentada la forma Romaniras, a partir segle XV la de Romaniar i el 1590 l'actual Sant Pere de Romaní. Dites formes indiquen que, tot i la vinculació amb l'espècie vegetal, el nom és relacionat amb la vinculació de la capella a Sant Pere de Roma.[9]
La capellà depengué de la parròquia de Santa Creu d'Olorda fins a l'any 1984[9]
No hay comentarios:
Publicar un comentario